El suport públic a la família: exigència de supervivència i de justícia

Sant Cugat és la població amb el segon índex de natalitat més gran d'Espanya i el primer a Catalunya. 

Al 2014, hem arribat a la xifra de 87.118 habitants, que ha superat els 86.108 habitants que assenyalava l'IDESCAT al 2013. En aquest mateix any hi havia a Sant Cugat 17.767 menors de 14 anys, que representen un 20.6% de la població, mentre que els majors de 65 eren 8.503. No donaré ara més xifres sobre la nostra ciutat, però és suficient amb aquestes per constatar que tenim la sort de tenir una població jove i amb empenta. D'aquí la gran vitalitat de Sant Cugat.

Fotografía: blog Colegio Pureza de María

Però aquesta tendència no és la general a Catalunya, ni a la resta d’Espanya, ni a Europa. La tendència general de les dades sobre població a Espanya i a Europa resulta molt preocupant. És sabut que el reemplaçament generacional, que permet un creixement adequat de la població de manera que hi hagi més naixements que defuncions, requereix que es doni una mitjana per matrimoni de 2,1 fills. O, des d’una altra perspectiva, es necessiten al voltant de 700.000 naixements anuals perquè a Espanya es produeixi aquest reemplaçament generacional. Al 2012, segons dades de l’INE, es van produir a Espanya un total de 454.648 naixements, molt per sota la xifra que assegura el reemplaçament.

Espanya té un índex de natalitat d’1,32 fills, que ens situa per sota la mitja europea que està en 1,58. Però si prescindim de la fecunditat de les mares estrangeres, procedents de la immigració, aquest índex és inferior encara i se situa en 1,27 de mitjana. A Catalunya l’índex és una mica superior, 1,40 naixements. Segons dades de l’IPF, de continuar així la xifres de naixements, al 2050 un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys, el que representaria el 32.1% de la població total.

He apuntat unes poques xifres sobre el creixement del nostre país, sense intentar lògicament una exposició exhaustiva. Però són suficients per revelar que ens enfrontem en el present, i sobretot en un futur immediat, a una situació preocupant.

D’això es desprèn la necessitat i la urgència que l’Estat, les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments emprenguin polítiques de suport a la família, que és on es produeixen la immensa majoria dels naixements, tal i com ja estan fent els principals països europeus, i com està fent Espanya, tot i que quedi encara molt per avançar.

És una necessitat que es doni suport a les famílies i es creïn les condicions més favorables perquè puguin tenir fills, però és també una qüestió de justícia. No es tracta de fer polítiques solidàries, que també; es tracta d’establir un sistema legislatiu, polític i social basat en la justícia. Per dues raons fonamentals:

1. En primer lloc perquè tota família té el dret fonamental a tenir els fills que desitgi, i en massa ocasions aquest dret es veu conculcat perquè les condicions econòmiques i socials limiten molt la possibilitat d’exercir aquest dret.
2. En segon lloc perquè els qui tenen més fills són precisament els que aporten més al conjunt de la societat. Els nens d’avui seran els que facin possible l’estat del benestar en el futur, amb el seu treball i les seves aportacions al conjunt; i això serà possible perquè abans hauran estat mantinguts, educats i preparats pels seus pares, el que haurà exigit d’aquests una dedicació personal i de mitjans econòmics molt important.

Per això a Sant Cugat tampoc podem adormir-nos, i tenim l’obligació, i també la necessitat, no solament de mantenir l’actual estat de creixement de la nostra població, sinó de tractar les famílies de la nostra ciutat amb justícia. Cosa quel’actual Govern Municipal ha oblidat en el seu sistema impositiu (IBI, taxes, etcètera) que té en compte poc la situació de les famílies.

Jordi Carreras-PP Sant Cugat